Per fi has acabat totes les tasques que tenies pendent de fer a casa. I ara, lliure de feina durant tota la tarda, t’asseus al sofà i encens la tele. Amb el ritme que portes darrerament, de tant en tant, et toca un merescut descans.
Vas canviant els canals fins que trobes el programa que cerques. És un format molt criticat per la seva vulgaritat, però a tu t’és igual, el que busques ara és una cosa que t’ajudi a evadir-te del món i aconseguir un encefalograma pla, no veure res que et requereixi pensar i fer un esforç intel·lectual.
En aquest moment d’evasió, la teva mà va instintivament al paquet de tabac, et treus una cigarreta i de sobte et sona el telèfon, mires qui és i veus que és el teu millor amic:
-Hola! Què fas? – diu abans que tinguis temps a dir res.
– Doncs… res, aquí, mirant la tele al sofà.
– Perfecte, doncs… et va bé quedar ara?
– Ara? – dius estranyat per la impaciència que, fins i tot a través del telèfon, li detectes.
– Sí, ara, o et va molt malament?
– No, no. Si no hi ha ningú més a casa… vinga! Sí! Quedem! Igualment, estic veient un programa merdós de la tele… – li comentes mentre jugues amb la cigarreta entre els teus dits.
– A la cafeteria de sempre? – Cada cop es mostra més impacient i tu no saps per què.
– D’acord, però… em pots dir a què es deu tanta impaciència? Per què m’estàs posant nerviós! Tot bé?
– I tant! – exclama – Tot va molt, molt bé… però tinc un regal per a tu.
– Un regal? Què és? – tu ja no entens res, no és el teu aniversari ni res semblant. Per què t’ho fa ara?
– Ahhh, si t’ho digués ara no seria una sorpresa. Ens veiem en mitja hora, doncs?
– D’acord, d’acord. Fins ara..
.- Fins ara!
T’aixeques del sofà, buscaràs quatre coses i t’encens la cigarreta que no has deixat de sostenir en cap moment. Altres vegades ja t’ho encens parlant per telèfon, però el teu amic havia captat tant la teva atenció que de cop va fer desaparèixer les ganes de fumar durant tota la trucada. Ben bé entre la conversa i l’estona posterior has estat cinc minuts llargs en què les ganes de fumar havien desaparegut automàticament.
Però tant se val, ara tens una altra vegada ganes i dones una bona calada mentre penses que pot haver vist que li faci tanta il·lusió regalar-te, però no arribes a cap conclusió plausible. «Bé, en mitja hora ho descobriré», et dius.
Arribes el primer a la cafeteria, mires a la terrassa i veus que en un extrem ja hi ha dues taules ocupades i tries anar-te’n a l’altra punta per poder tenir una conversa una mica privada . El cambrer, que en aquell moment surt de la cafeteria, es dirigeix cap a tu.
– Hola! Et porto allò de sempre? – et pregunta.
– Sí, i porta el mateix per al meu amic, que en un no res ja estarà aquí… i unes braves.
– Marxant!
Just després que se’n vagi el cambrer, venen dues parelles i tenint infinitat de taules entre tu i el grup, decideixen posar-se just al costat teu, una a la taula de la teva dreta i l’altra a la de l’esquerra. Aquest aïllament que buscaves ha durat realment poc.
“Però no saben què és l’espai personal? Si m’estic assabentant fins i tot de la marca de calçotets que s’ha comprat el noi del costat!», penses. Quan vols una mica de privadesa, la gent sembla que ho endevini i vagi per tu, fins i tot abans de seure, t’han mirat de dalt a baix.
Sents com si haguessin envaït la teva bombolla i per això t’encens una altra cigarreta per tornar-te a ficar-t’hi. A més, així, fumant i amb allò que t’acaba de portar el cambrer, fas temps fins que no arriba el teu amic.
Deu minuts després arriba el teu amic amb pas lleuger com si fes marxa atlètica. Et veu, somriu i abans de seure treu un paquet i et diu:
– Sorpresa! – mostrant-te un paquet en forma de…
– Un llibre? Aquesta és la sorpresa?
– Tu obre’l i em dius!, crec que això t’ajudarà molt
– Doncs dona’m, dona’m… per cert, he demanat unes patates braves, agafa si vols, les veig molt soses…El teu amic agafa una patata, se la porta a la boca i exclama
-Soses? Però què dius? Si estan boníssimes!
– Jo les veig molt soses, que vols que et digui…
– Que estrany… bé, tant se val… Vols obrir el regal d’una vegada? – et torna a insistir.
– Que sí, que sí, pesat! – li dius mentre estàs obrint el regal i quan per fi veus el que és …
«Un llibre per deixar de fumar?? Ara?? Però si ara no vull deixar de fumar!»
Encara que penses tot això, ho obres, ho fulleges per sobre i li mostres al teu amic el típic mig somriure de no saber què dir per no ser descortès. Ho fa amb la seva millor intenció, encara que ni per casualitat ara mateix et planteges deixar-ho.
– Què? T’agrada? Ho intentaràs? – diu a la vegada que t’ofereix un somriure d’orella a orella i fa petits saltets d’excitació, transmetent que només espera una resposta positiva.
– Bé… sí… no ho sé… – dubtes per dir-li – però realment això és un llibre per deixar de fumar?, acabo de llegir un tros i no sé què deia que tenia una reunió de negocis o jo què sé – li comentes per desviar el tema.
– Sí, és així, són petites històries que mostren el dia a dia d’un fumador i al final et fa escollir el que vols fer per evitar doncs això, fumar.
– I no puc escollir que vull continuar fumant? – No, no pots evitar fer aquest comentari sarcàstic… massa a ou estava.
– Home! Però què és per deixar de fumar! – s’exclama obrint els braços.
– Ehhh, bé… de vegades he aconseguit no fumar en segons quines situacions sense canviar ni llegir res.
– I com ho has passat en aquell moment? Bé o malament?
– A veure… bé, el que és del tot bé, tampoc – ha trobat una escletxa als teus arguments, penses.
– Doncs per això aquest llibre, per deixar de fumar i ajudar-te a no passar-ho tan malament en les primeres setmanes sense nicotina al cos, fins que t’oblides de la cigarreta a les rutines del teu dia a dia.
– Ja, ja, però… i si no em va bé el que diu? I si no ho puc fer?
– Mira almenys et serveix per fer-te recapacitar… que et vegis en una situació determinada i si no et va bé el que et proposa el llibre, almenys et paris a pensar que faries tu en aquesta situació per no encendre’t la cigarreta.
– Espera, espera, deixa’m buscar una cosa – diu mentre vas a la solapa del llibre buscant l’autor.- Escolta, doncs no has sortit gaire bé a la foto – dius cínicament.
– Però què dius? – ara el que no entén res és ell.
– Què defenses tant el llibre que sembla que ho hagis escrit tu – el que tu vols fer, és aconseguir desviar el tema, que ja t’està cansant…
– Aixx, Vinga, que ja veig que et cansa el tema – finalment se n’adona! Donem gràcies al senyor! – És un regal, i et deixo fer el que vulguis, com al llibre. Per molt que la resta del món vulgui que ho deixis, fins que no siguis tu qui vulguis no hi ha res a fer.
– Ja ho sé – li dius – Que sàpigues que t’agraeixo el detall i que ho pensaré, t’ho prometo – li comentes per fer-lo sentir bé, però realment el que penses és que:
Sí que vols deixar de fumar: Pàgina 60
Encara no vols deixar de fumar, per què t’agrada: Pàgina 65
Et veus incapaç de deixar de fumar: Pàgina 136
Guanyaré pes i no val la pena l’esforç: Pàgina 173
Per a més informació sobre com afecta el tabac a la teva salut i al teu benestar: Pàgina 376
Per a més informació sobre el fumador bucomanual: Pàgina 466
Per a més informació sobre altres llibres per deixar de fumar: Pàgina 562
